[La Fàbrica Digital] Escoles de noves oportunitats, el refugi dels treballadors que el sistema educatiu rebutja

Omar Cheiku tenia 18 anys quan va entrar a l’escola de segona oportunitat El Llindar, a la província de Barcelona. Aleshores, ni tan sols tenia la residència, només comptava amb el passaport senegalès i unes ganes infinites d’aprendre català i castellà per poder-se posar a treballar com més aviat millor. A l’escola es va trobar amb desenes d’alumnes com ell amb qui va constatar com una altra forma d’educació és possible. Allà on no arriba l’escola ordinària, on no hi ha temps ni mitjans per acompanyar les persones amb menys recursos i situacions inestables, les escoles de segona oportunitat esdevenen el trampolí imprescindible perquè milers de joves, a Espanya, trobin un futur digne.

El Llindar va començar a caminar fa gairebé dues dècades, amb vuit xavals a les aules. Ara, en passen fins a 470 cada any. “És una escola de noves oportunitats, com les anomenem en català. Aquí hi venen nois i noies amb vivències poc o gens positives al sistema educatiu, on pateixen molt perquè no hi ha un lloc per a ells”, relata Begonya Gasch, fundadora i actual directora general de la Fundació El Llindar.

Joves d’entre 13 i 25 anys es troben cada dia en aquesta escola de Cornellà de Llobregat, units per la ferida que els ha deixat el pas per l’escola normativa. “També tenen vides molt complicades. Si hi ha 470 alumnes, hi ha 470 biografies trencades i dures per atendre”, afegeix. El centrifugat que el sistema educatiu practica a l’engròs copeja irremeiablement aquests joves, que arriben a pensar que no són ningú, que no tenen dret a un futur, que han deixat de somiar.

Seguir leyendo AQUÍ