[La Fàbrica Digital] “En espeleologia fem pocs rescats, però són molt mediàtics”

A la Federació Catalana d’Espeleologia saben bé que el seu fort és més un hobby que una feina, encara que alguna vegada hagin d’ajudar els bombers i els professionals que sí que es dediquen a dur a terme rescats en coves i buits naturals. També alguns grups de recerca recorren als qui practiquen aquesta afició esportiva perquè col·loquin sensors de manera estratègica en llocs on hi pot arribar poca gent. Luis Domingo és el president d’aquesta federació i aquí repassa com ha evolucionat l’espeleologia i les condicions dels espeleòlegs els darrers anys.

“A la nostra federació hi tenim un 33% de dones”,

diu Luis Domingo (foto cedida per l’entrevistat)

Comencem pel principi, què és l’espeleologia?

És un esport-ciència. A principis del segle XX, la gent entrava a les coves per estudiar-les, feia espeleologia, però també n’estudiava la geologia, fauna, climatologia o restes arqueològiques. A partir dels anys 60, aquesta pràctica va acabar sent més un esport, més lúdic.

No és una professió. Voldríeu ser reconeguts com a tal?

Hi ha la titulació de tècnic esportiu, que és un guia de coves. Viure només de l’espeleologia a Espanya és molt difícil i normalment és un complement de ser guia de muntanya, escalada, descens de barrancs…

Seguir leyendo AQUÍ