Alana S. Portero mostra una veu propera, íntima, com si fos un xiuxiueig grandiloqüent que escriu amb el cor i parla des del passat. La veu trencada i reconstruïda mil vegades, sufragada en derrotes i desgreuges i fortalesa i amor d’una dona trans de classe obrera que es va cultivar al barri madrileny de San Blas arriba ara en forma de llibre:
La mala costumbre. A la publicació, el relat descarnat de la violència quotidiana i de la ignorància i el pessic de dolor que s’amaga darrere de tantes bones intencions. El relat obrer, al capdavall, d’una vida vertebrada al voltant de l’amor, la percepció i la supervivència.
“La droga va ser la darrera forma d’execució sumaríssima de dissidents d’un règim que havia trobat la manera de perpetuar-se”, diu a l’inici aquesta medievalista de formació. Però el seu testimoni no només fa referència al que passa de la seva pell enllà, a nivell polític o social, sinó que s’arrela al fur intern de la nena trans que va ser: “Tenia por que els meus pares deixessin de voler-me si sabien que jo era diferent de com ells creien. Escoltar els adults sobre les persones diferents deixava marques que no s’esborraven mai”.
No hay comentarios:
Publicar un comentario