[La Fàbrica Digital] Cobrar en B, una pràctica caciquil en ple segle xxi

Fotografia Paula Rivera

Potser és perquè al seu establiment sempre s’ha fet així, o directament perquè es vulguin aprofitar de les circumstàncies personals del treballador o treballadora. En altres ocasions, és el mateix empleat o empleada qui ho demana per poder sobreviure. Així són els pagaments en B, desregulats i que deixen en una posició d’absoluta indefensió la persona assalariada. Posar fi a aquesta dinàmica, sostenen els qui la pateixen i diferents especialistes, requereix l’organització sindical de la classe obrera, que veu com es redueix el seu poder adquisitiu i com les seves cotitzacions minven dia rere dia.

L. A. té 34 anys, és hondurenya i fa quatre anys que és a Espanya, on va arribar quan fugia del seu país després d’haver denunciat maltractaments per part de la seva parella i que la justícia no la protegís. Allà va deixar els seus dos fills petits, mentre ella, ara, intenta aconseguir l’estatus d’asilada política. Des que viu a Catalunya, es dedica a cuidar persones dependents: “He arribat a treballar els set dies de la setmana, sense descans, per 700 euros al mes”, diu. Sense contracte, la indefensió de la treballadora era enorme. Quan la persona de qui tenia cura va morir, ella es va quedar sense feina, sense cap lloc on anar i sense cap tipus de remuneració.

Seguir leyendo AQUÍ