[La Fàbrica Digital] Lluita obrera i solidaritat

Com cada any, el 31 d’agost passat es va celebrar el Dia Internacional de la Solidaritat. La cita, lluny d’ofegar-se en un món dominat per l’individualisme, l’egoisme i la competitivitat, recobra tot l’esplendor si s’analitza des de la perspectiva de la lluita dels treballadors i treballadores. Des de la llavor del moviment obrer, la solidaritat ha estat una eina imprescindible per a la consecució d’avenços i progrés social, així com una forma de trobada davant la repressió.

Però avui dia, ¿com es pot articular la solidaritat si el teletreball s’ha estès, les relacions socials als centres de treball se’n ressenten i el capitalisme empeny a veure els iguals com a enemics? ¿Què fa que alguns treballadors i treballadores no se sumin a les vagues que aconsegueixen aglutinar la majoria d’una plantilla?

L’exemple més paradigmàtic de solidaritat obrera a l’Estat espanyol va tenir lloc fa més de 100 anys, concretament el 1919, a Barcelona. Establerta com a arma fonamental del moviment anarcosindicalista i del sindicalisme revolucionari, la Confederació Nacional del Treball (CNT) no va dubtar a desenfundar les seves forces per aconseguir la jornada laboral de 8 hores.

Seguir leyendo AQUÍ