Escriure sobre el Noi del Sucre no és fàcil. Tampoc és senzill fer-ho sobre Salvador Seguí Rubinat, tot i que siguin la mateixa persona. Escriure sobre el que l’històric sindicalista assassinat per pistolers pagats per la patronal barcelonina va escriure, encara que pogués semblar una mica més lleuger, tampoc no ho és. Sembla que la figura incommensurable d’aquest personatge continua aixecant la veu a cada paraula que va immortalitzar amb la seva tinta aguerrida. Això és el que han aconseguit des de la
Fundació Salvador Seguí i la CGT en editar una Antologia, la més completa fins ara, dels textos que el sindicalista va publicar a diaris, així com els seus discursos als companys que sempre l’escoltaven atents. A més, la monografia reprodueix una novel·la curta, desconeguda fins ara.
Emili Cortavitarte Carral és el president de la fundació a càrrec de l’edició del llibre que, amb més de 350 pàgines, endinsa el públic en l’ideari d’aquest lluitador. Un segle després del tret que va acabar amb la seva vida un 10 de març, l’obra del Noi del Sucre és un recorregut pels articles de premsa, mítings, entrevistes, cartes al director i conferències que posen de manifest la seva fortalesa oral, el seu interès per la paraula, la seva devoció per l’acció contundent. No escrivia llibres ni assajos saberuts de vocabulari exquisit; es limitava a parlar als seus iguals de la mateixa manera en què ells li parlaven.
No hay comentarios:
Publicar un comentario