[La Fàbrica Digital] Una exposició a Madrid recorda el Procés 1001

Eren 10 però mai no van estar sols. Milers de persones es van solidaritzar amb la seva causa, activistes de diferents països que sentien seva la lluita antifranquista. I per damunt de tot, elles: les mares i les esposes que van ocupar l’espai públic amb un discurs estrictament polític, mitjançant el qual reclamaven llibertats i l’amnistia. El seu delicte: pertànyer a les aleshores il·legalitzades, pel Tribunal d’Ordre Públic, Comissions Obreres. Els seus objectius: l’emancipació de la classe obrera i l’enderrocament del franquisme.

La presó de Carabanchel té un espai propi a l’exposició (G.M.)

Això és el que va passar amb l’anomenat Procés 1001, que va asseure al banc dels acusats una desena de sindicalistes l’any 1974, després d’haver-los detingut dos anys abans al convent dels frares oblats de Pozuelo de Alarcón (Madrid), on s’havien de reunir. Entre tots, s’enfrontaven a 162 anys de presó. El mateix dia que es va celebrar la vista oral ETA va assassinar Carrero Blanco, cosa que va desbaratar l’estratègia de les defenses. Una de les últimes estocades del règim se li va tornar en contra: milers de persones de diferents països es van adonar de la cruesa d’un franquisme a les acaballes i es van solidaritzar amb els encausats.

Ara ens haurem de desplaçar fins a Madrid per veure l’exposició que la Biblioteca Nacional (BNE) exhibeix, fins al 25 de juny, sobre aquests fets. Denominada ‘Per la llibertat. El procés 1001 contra la classe treballadora’, la mostra rememora el que va succeir amb aquests sindicalistes, que van passar a la història com els ‘Deu de Carabanchel’. “Aquesta exposició serveix per posar de manifest el paper de la mobilització social i la repressió que va patir el moviment obrer per assolir els seus objectius socials, però també polítics”, explica Carme Molinero, catedràtica d’Història Contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i comissària de l’exposició.

Seguir leyendo AQUÍ