“Aquesta obra és un record sobre la impossibilitat d’articular una societat més justa i democràtica, en què s’hi perpetua la crueltat cap als menys privilegiats”. Així descriu Javier Hernández-Simón l’obra teatral Los santos inocentes, adaptació de la novel·la homònima de Miguel Delibes i que per primer cop puja als escenaris. Hernández-Simón, director de l’obra i autor de l’adaptació amb Fernando Marías, rescata aquestes línies escrites el 1981, quan una encara incipient democràcia espanyola començava a treure el cap. “Sembla que no, però aquestes idees que ens mostra segueixen latents a la societat i cal tenir molta cura perquè no tornin a agafar força, no només a Espanya, sinó a nivell mundial”, adverteix.
 |
La novel·la de Miguel Delibes és, ara, una obra de teatre (marcosGpunto). |
Una idea primigènia vertebra la trama, ambientada als anys 60: un senyoret d’Extremadura disposa de les coses, animals i persones al seu aire, mentre una família de pagesos gasta totes les energies en la servitud, però amb una il·lusió: que els seus fills no segueixin el mateix camí i puguin estudiar. “Tot plegat ens parla de la necessitat de l’educació individual i com a societat per convertir-nos en éssers lliures, per construir el criteri personal. Sense educació ens diran com són les coses i no podrem refutar-ho ni rebel·lar-nos-hi mai”, diu Hernández-Simón.
No hay comentarios:
Publicar un comentario